A l’escola vam commemorar el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP). Aquesta data reivindica, coincidint amb l’aniversari de la mort de Gandhi, la importància de l’educació per la pau en un món cada vegada més complex.
La PAU no és només l’absència de guerra. Hi ha situacions diàries que fan que molta gent a casa nostra, i també ben lluny d’aquí, es trobi en una situació de NO PAU i desigualtat.
La
igualtat de gèneres.
En
la igualtat de gèneres hauríem de pensar-hi cada dia perquè totes les persones
puguin fer les mateixes accions, jugar a les mateixes joguines, rebre el mateix
tractament i respecte en la vida quotidiana.
En
tots els aspectes de la vida hem d’assegurar que els nens i les nenes, els homes i les dones tinguin
les mateixes oportunitats. I la mateixa remuneració si es fa un treball igual.
I això ja ho diu la Declaració Universal dels Drets Humans.
Medi
ambient i canvi climàtic.
El
medi ambient està canviant perquè diem molt però fem poc. Més reciclatge i
menys gastar envasos innecessaris. I si comencem per l’escola? Paper alumini?
Plàstics? Reciclar paper? Reduir embolcalls? El canvi climàtic encara farà que l'any no tingui clarament les quatre estacions!
Els
conflictes armats.
Els
conflictes no cal solucionar-los amb armes. En els conflictes es permeten
accions que serien il·legals com matar, que puguis treure la vida a una altra
persona. Erradicar la violència és possible i nosaltres podem fer-ho també si
evitem barallar-nos entre nosaltres o amb els germans, no discutir tant, no donar
empentes a qui tenim al davant.
Nosaltres no tenim conflictes armats però si
de petits no ens tolerem o ens enfadem i ens barallem acabarem fent igual de
grans. Podria ser, no?
El
racisme. El diàleg intercultural.
El
racisme normalment és una discriminació cap a la gent que és d’un altre color.
Però nosaltres, si posem els nostres braços un al costat de l’altre i mirem el
color de les nostres pells veiem que no són totes iguals i en canvi totes són
vàlides. O és que hi ha un to de color que val més? És com si les persones
fossin catalogades pel to carbassa o marró o negre. Hem d’aprendre, quan pintem
un dibuix, a no dir color carn i pensar
en un sol color. Hi ha molts colors que valen per pintar de color carn un
dibuix.
Té sentit barallar-se o menystenir-se dues persones si no tenen el mateix color de pell. El racisme ha matat a pobles sencers i es diu genocidi.
A vegades potser som inconscientment racistes. Som racistes i no ens n’adonem. No podem justificar el racisme .El qui és racista vol mantenir aïllada o separada una comunitat o grup de persones perquè els creu inferiors. I si aprenem a compartir el millor de cada cultura?
L'exclusió social. La inclusió.
És molt fort que una de cada tres persones al país estigui en risc d’exclusió perquè no té recursos. És com si de tota la classe, quasi 10 de nosaltres no tinguéssim un sostre on refugiar-nos. Les necessitats bàsiques: menjar, dormir, poder tenir un hospital on anar si s’està malalt...no estan cobertes per tothom.
La
pobresa. La fam.
A
vegades veiem gent demanant pel carrer i fem un gest tan cruel com no llegir ni
el cartell.
Els
rics haurien de donar als pobres però no diners i ja està, donar-los feina i
que es puguin comprar ells els aliments i roba.
Es
mereixen una vida millor o llavors roben però alguns ho fan perquè ho
necessiten i segur que no ho voldrien fer. Però si roben per tenir més o
avarícia, llavors no es mereixen res.
Voldríem
que la gent que és pobra tingués la mateixa sort que nosaltres.
Hi
ha gent que no té ni per menjar i un jugador cobra 9.000.000 euros!
Tothom
hauria de poder obrir la nevera i trobar menjar.
Badalona, 30 de gener de 2021